Aquest llibre és una relació per rigorós ordre alfabètic de cavallers del Reial Cos de la Noblesa de Catalunya (1919-1997), que es considera, avui en dia, continuador o representant del que fins al 1714, fou l’Excel·lentíssim i Fidelíssim Braç Militar del Principat de Catalunya, o cambra de representants de l’estament noble a les Corts generals de Catalunya, a qui, el 1389, fou concedit el privilegi de constituir-se en cos col·legial i de reunir-se sempre que els seus membres volguessin.
Inclou també una nòmina de cavallers del Cos de la Noblesa de Barcelona (1880-1919), inscrits a l’anomenat Segon Llibre Verd (segle XVIII-1997); confrares de la Reial i Il·lustre Confraria de la Mare de Déu de la Soledat de Barcelona, que també apareixen inscrits al Segon Llibre Verd; els inscrits al primer Llibre Verd del Braç Militar de Catalunya (1602-1713), conservat a l’Arxiu Reial de Barcelona; Ciutadans Honrats de Barcelona inscrits als Llibres de Matrícula (1510-1698); assistents a les reunions de les Juntes de Braços i Parlaments de Catalunya, especialment de la darrera Junta de l’any 1713, convocada per defensar els drets i llibertats de Catalunya: Nobles, Cavallers, Donzells, Ciutadans Honrats i Burgesos Honrats, convocats a Corts pels Braços Militar i Reial (principalment les dels anys 1359, 1599, 1626, 1636, 1701 i 1705); les persones agraciades amb Títols (Duc, Marquès, Comte, Vescomte i Baró), des dels orígens (del segle X a 1997); concessionaris dels Privilegis Nobiliaris (Noble, Cavaller, Ciutadà Honrat, Burgès Honrat, i Generós); els que tenen Privilegis nobiliaris transcrits al "Registre de Despatxos de l’Ajuntament de Barcelona"; les persones ennoblides per concessió d’un Títol Nobiliari, a partir del moment que no es van concedir més Privilegis nobiliaris (1831-1997); i un gran nombre de cavallers dels distints ordres militars (Sant Joan, Santiago, Alcàntara, Calatrava i Montesa) i de les Reials Mestrances de Cavalleria (València, Saragossa, Granada, Ronda, i Sevilla).
Aquest elenc o repertori ha d’ésser de gran utilitat per al Reial Cos de la Noblesa, puix que aplega, principalment, la majoria de les famílies nobles del Principat amb llurs proves de noblesa, la qual cosa facilita, enormement, llur recerca als aspirants a ingressar-hi. També serà, evidentment, un ajut considerable per als aspirants de famílies no catalanes, que tinguin algun avantpassat a la Confraria de la Soledat, al Cos de la Noblesa de Barcelona o al Reial Cos de la Noblesa de Catalunya.
Cal tenir en compte que a Catalunya, la concessió d’un privilegi nobiliari a plebeu portava com  a conseqüència el seu ingrés immediat a l’estament noble i, per tant, a les corporacions nobiliàries a què pertanyen les persones entrades, hom inclou també la categoria nobiliària o grau de noblesa que tenen.