Es presenta un estudi realitzat a partir de les dades contingudes en les partides sacramentals de la parròquia de St. Vicenç d’Espinelves  (Osona) des de 1761 fins a 1936. Amb aquestes dades hem confeccionat unes estadístiques de la població, com són les de la natalitat, nupcialitat, mortalitat, o immigració, entre d’altres.
També hem desenvolupat la genealogia  de 8 famílies, com a models de la població i els seus grups socials en aquest període, i hem reflexionat sobre les relacions que s’estableixen entre elles.

Cap de Protocol de la Fundación Príncipe de Asturias (1980-1998). Assessor de Protocol de S. E. Príncep d'Andorra i bisbe de la Seu d'Urgell i autor del primer projecte de Protocol d'un Estat fundat al segle IX. Cap  de Protocol i Cap del Gabinet de la Presidència. Director i Fundador del Banco Internacional de Datos de Protocolo. Ceremonial, Heràldica i Vexil·lología a la Universitat d'Oviedo. Historiador i autor d'un centenar d'obres i diversos tractats de Protocol.

La conferència tractarà de la vida econòmica, social, quotidiana i cultural de la Barcelona del final del segle XVII i l’inici del XVIII, dels efectes immediats dels atacs ferotges que va soportar des de 1691 i de les conseqüències diferides que tingueren. I tractarà, també, de l’oblit. La nostra memòria col·lectiva ha conservat ben poc coneixement sobre la ciutat que va patir el setge i la derrota de 1714. Aquest dèficit de coneixement sobre nosaltres mateixos és, en bona mesura, un efecte diferit d’aquells fets.

Qui eren els vescomtes de Cardona al segle XII? La resposta a aquesta pregunta, aparentment banal, és, en realitat, molt complexa. Si bé aquesta família nobiliària ha despertat l’interès d’erudits, el cert és que la seva història està marcada per una manca d’homogeneïtat en els resultats. Gràcies a la consulta dels pergamins propis de la nissaga, l’autor aporta noves respostes a les preguntes que envolten aquest objecte d’estudi

A.- El caso catalán: la guerra de la Independencia, llamada en Cataluña "La guerra del francés", entre el empleo o una supuesta liberación. Las contradicciones entre política y represión militar, desde la ambición napoleónica de incorporar el Principado al Imperio francés.
B.- La Junta Superior de Calalunya, instrumento de la resistencia españolista. La convocatoria a Cortes en Cádiz. La representación del Principado. El proceso de elección, dificultades de traslado, de instalación y de participación.
C.- Características de los diputados catalanes. Las grandes figuras que intervinieron en la cámara. Objetivos políticos de la representación catalana. Las aportaciones catalanas al debate. Fricciones con el resto de representantes de cara a la configuración del nuevo Estado liberal. La respuesta catalana, más allá de la común división entre absolutistas y constitucionalistas. Conclusiones.