Entrada
gratuïta i lliure a tothom
Lloc:
Arxiu Nacional
de Catalunya, ANC
Fotografies
CONFERÈNCIA
INAUGURAL CURS 2011-2012
24 d'octubre de 2011, 19 h, ANC
Presentació de les activitats del nou
curs
i conferència a càrrec del Dr. Esteban Sarasa Sánchez.
El Compromiso de Caspe,
600 años después.
|
Se trata de desarrollar una exposición sobre las diferentes visiones
de tal acontecimiento en la historiografía, dada la importancia que
tuvo para la historia de la Corona de Aragón en particular y de
España en general. |
Dilluns, 21 novembre 2011, 19 h, ANC.
A càrrec de Miquel Sànchez i Gonzàlez,
sobre la llarga història del llinatge Fatjó de Cerdanyola del Vallès.
|
A
partir de l'indret de Cerdanyola
conegut com lloc de Fatjó (1145),
limítrof per ponent amb Sant Cugat,
es registra el primer assentament
conegut com mas Fatjó (1299), el
qual, posteriorment, evoluciona a
Fatjó Superior (1351) i Fatjó dels
Aurons (1559).
Aquesta nissaga dels Fatjó
s'estendrà successivament a altres
masos locals: Pedra (1284), dels
Xiprers (1370), del Molí (1426) i
Ferrussons (1515), dels quals dos
d'ells (Xiprers i Molí) han
mantingut el cognom Fatjó viu fins
el segle XX, mentre que un tercer (Aurons)
manté el Fatjó en el nom del mas,
però la nissaga propietària va
canviar a Margenat a partir del
1669. Són aquestes cinc nissagues
Fatjó, establertes a cinc masos de
Cerdanyola, les que s'estudien. |
Dimarts, 20 desembre 2011, 19 h
Presentació de “Paratge” núm. 24
i Conferència
Recerca del veritable origen dels noms dels carrers,
a càrrec del Sr. Jesús Portavella
|
L'Ajuntament de
Barcelona va assumir els noms del
carrers procedents de les
agregacions dels municipis que es
van produir a partir de 1897, sense
saber de quin personatge, el qual
figurava en la dedicació, es
tractava.
També era costum de l'Ajuntament
aprovar un nom d'un carrer sense que
constés en la documentació, la
biografia o el motiu de l'aprovació.
A la data de l'aprovació d'un carrer,
el consistori sabia el motiu, però
molts
anys després s'havia perdut la
memòria del fet.
Amb uns quants exemples, es veurà la
problemàtica i el sistema emprat per
descobrir l'origen de la dedicació,
on la genealogia ha estat peça
important en la recerca. |
2012
Dilluns,
23 de gener, 19h
“Legislació, Genealogia i Drets en la societat de la informació”
conferència a càrrec de Josep Matas i
Balaguer
L. en Filosofia i Lletres –UB- i Dret –UAB i UNED-
especialitzat en Arxivística i professor de Patrimoni Cultural i Museologia
|
Com és
sabut les innovacions tecnològiques
ens fan avançar i al mateix temps
ens plantegen nous dilemes. El
desenvolupament de la societat de la
informació multiplica les
possibilitats d’obtenir i difondre
informació i, al mateix temps,
obliga a reflexionar sobre els drets
de les persones. Aquests darrers
anys, paral·lelament a l’increment
dels treballs de genealogia, hem
viscut l’emergència del dret a la
protecció de les dades de caràcter
personal, un nou dret que té
caràcter de dret fonamental sobre el
qual tot just ara comencem a
definir-ne els seus límits precisos
i el seu abast. Efectuar treballs de
genealogia és efectuar una recerca
que, segons les lleis, els poders
públics han d’afavorir i potenciar.
Recerca, cultura, dret a controlar
l’ús de les pròpies dades, regulació
d’internet, dret a l’oblit, drets de
propietat intel·lectual... Aquests i
altres aspectes de gran importància
i actualitat guarden relació amb els
treballs de genealogia que,
sortosament, proliferen cada cop més.
Veurem com les lleis proven
d’equilibrar els diferents drets en
qüestió i com això afecta la recerca
en genealogia.
Un article
en el seu blog que comenta
les novetats referents al dret d'accés al Registre Civil:
http://www.legalment.net
|
Dilluns,
6 de febrer, 19h
“Baixa noblesa a les comarques meridionals a l’Edat Moderna”
conferència a càrrec de Salvador J.Rovira i
Gómez
Doctor en Història Moderna –URV- especialitzat en Nobiliària i
Heràldica
|
Exposició del que fou
la baixa noblesa de les comarques
meridionals del Principat de
Catalunya durant l’edat moderna,
indicant quins foren els llinatges
que hi residiren i en quins segles.
Valoració del nombre de llinatges
nobles de les comarques meridionals.
Llinatges destacats. N'hem escollit
cinc: Barberà, Jordà, Montoliu,
Montserrat i Oliver de Boteller.
Aspectes diversos en els
consideraran els nobles i les
bandositats, la campanya de Salses,
la guerra de Separació, la guerra de
Successió, la Guerra Gran. |
Dijous,
15 de març
"L'Arxiu i
Biblioteca Episcopal de Vic: onze segles d'història, al servei de la recerca"
Conferència a càrrec de Rafel Ginebra i Molins
Vicepresident del patronat d’Estudis Osonencs
|
La conferència farà
un petit recorregut per la història
dels principals fons tant
eclesiàstics com civils que es
troben actualment a l'ABEV,
repassant també el procés de
concentració d'aquests diferents
fons a l'entorn del fons episcopal i
capitular, i analitzarà també les
potencialitats de la documentació
dels diferents fons per a les
recerques genealògiques i
heràldiques.
|
Dijous,
19 d’abril
"La moneda
catalana de la Guerra dels Segadors: Objeto económico y documento político"
Conferència a càrrec de
José María de Francisco
Llicenciat en Geografia i Història, especialitat en Història Medieval; acadèmic
de la Real Academia de la Historia; acadèmic de la Facultad de
Ciencias de la Documentación i acadèmic de la Real Academia Matritense de
Heràldica y Genealogía
|
La moneda a més
de ser una eina important
d’intercanvi econòmic, és el
principal mitjà de propaganda
política d’un govern. Cap de les
imatges que l’identifiquen i són
perquè si, sempre tenen una
important càrrega política i
ideològica. La conferència tractarà
d’un cas pràctic i podrem veure com
la moneda a través de les seves
llegendes i tipus, va indicant les
etapes per les que va passà el
conflicte. |
Dilluns,
11 de juny
conferència a càrrec de Mn. Josep-Maria Martí i
Bonet
Director de l’Arxiu Diocesà, del Museu Diocesà i de la Biblioteca Pública
Episcopal de Barcelona
Els registres dels noms
i cognoms com a part integrant
dels béns culturals i culturals de l'Església
|
Què són els
béns culturals i culturals de l'Església? Cal
conservar-los i estudiar-los. Els "sacrínia", origen
dels arxius de l'Església. Importància de la informació,
d'on es troben i de la seva utilització. Elenc dels
arxius parroquials d'Espanya (23.000) en la web de
l'Associación de Archiveros de la Iglesia de España.
|
|