Els moments actuals semblen idonis per aturar-nos a reflexionar sobre les noves perspectives de la genealogia, l’heràldica, la sigil·lografia, la vexil·lologia, la nobiliària i altres disciplines afins, coincidint amb el 25 anys d’existència de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària, i amb les accelerades passes endegades per la societat actual. El futur dels estudis de les nostres disciplines es veu condicionat per vells i nous reptes, pel valor del rigor i l’orientació adient en la recerca; per les innovacions tecnològiques, la integració en la societat de la informació, el domini de les noves eines o la capacitat d’obrir nous horitzons.
A través de l’exemple de 25 historiadors, genealogistes, heraldistes, vexil·lòlgs i arxivers ens aproparem als reptes i reflexionarem sobre el paper d’aquestes disciplines a principis del segle XXI.

Partint d'aquelles informacions contingudes en els documents que sovint són considerades com a menors o poc rellevants, es presenta una metodologia de treball i els resultats aconseguits tant en referència a les traces que ens permeten reconstruir els paisatges antics com seguir el rastre de les persones no tant anònimes com sovint pensem. L'exposició farà referència a la metodologia de treball i a les eines informàtiques utilitzades, il·lustrant els resultats amb diversos exemples d'aplicació a documentació medieval.

Gelida, el meu poble natal, pot ser una experiència aplicable en altres indrets. Aquesta tipologia de genealogies és profitós, i, alhora, són la base de moltes genealogies en poblacions que han mantingut un hàbitat dispers fins al segle XVIII generalment. Així, doncs, aquesta experiència particular en l'elaboració genealògica seguim la successió patrimonial que difereix de la manera més coneguda, com ara la de seguir un determinat cognom, perquè, en aquests casos, seguim la transmissió de la propietat per mitjà dels hereus, o pubilles, al llarg dels segles.

Amb el títol de Recursos Genealògics a Internet, faig un repàs a les possibilitats i eines que ens ofereix Internet a tots els aficionats a la Genealogia. No es pretén fer una enumeració exhaustiva de les webs més interessants de Genealogia, ja que els socis de la Societat  segurament les coneixeu millor que jo. El que sí pretenc  és donar una  visió general dels recursos existents i reflexionar sobre l'impacte  d'Internet en les tasques pròpies d'un genealogista.
En la segona part de la xerrada, la Sara Salinas, ens mostra quin és l'esquelet que tindrà la nova web de la Societat. Explicarà que ha estat desenvolupada sobre una plataforma Moodle i ens explicarà el grau de flexibilitat que té a nivell de gestió i la facilitat  d'adaptació a les necessitats canviants de la Societat i del Soci. Com  es veurà, serà una web molt més propera al soci i en la que aquest tindrà un paper molt més protagonista.

La simbologia de la serp. El Bé i el Mal, el Sol i la Lluna. La serp als extrem, mitjà i pròxim orient. Serps bíbliques. La serp, la dona i l'àliga. Mitologia grecoromana: monstres, el caduceu i Esculapi. Verins, apotecaris, medicina i farmàcia. El drac, St. Jordi i l'arcàngel St. Miquel. La serp a l'heràldica i a la vexil·lologia. Serps americanes. Les nostres serps. Serps d'estiu.

Un dels elements claus en l’estudi de la història de la família és la reproducció social, la idea de que els individus agrupats en les unitats familiars busquen reproduir en el temps el seu estatus social. Perquè això sigui possible desenvolupen diversos tipus d’estratègies (matrimonials, demogràfiques, productives...) a través de les quals pretenen aconseguir aquell objectiu, el que no vol dir que ho aconsegueixin. L’èxit d’aquestes estratègies tenen molt a veure amb els recursos que les famílies disposen per poder-les executar. La reconstrucció genealògica, en un sentit ampli, precisament perquè és una organització d’informació que abasta un període llarg en el temps, és una molt bona eina per poder analitzar algunes d’aquestes estratègies que les famílies duen a terme: els tipus de casaments realitzats, nombre de fills, destí d’aquests fills, períodes intergenèsics, temps transcorregut entre generacions, etc. són algunes de les moltes preguntes que ens poden respondre les genealogies. En la conferència abordarem precisament el servei que ens poden fer les genealogies per estudiar les estratègies familiars.

Com l'activitat de les persones produeix una quantitat de documentació escrita i no escrita.  Com a partir de tota aquesta documentació que es conserva s'ha format l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona, finalment, concretant tota aquella que té a veure amb les disciplines de la genealogia i la sigil·lografia.

La idea de la conferència és presentar els meus treballs sobre l'antic municipi de Tragó de Noguera, desaparegut l'any 1962 a causa dels embassaments de Santa Anna i de Canelles. Fruit d'aquests treballs és un "atlas genealògic-hereditari" del poble de Tragó, que en el segle XIX havia arribat a tenir uns 1000 habitants, junt amb els agregats d'Alberola i Blancafort. Aquest "atlas" cobreix en principi la totalitat de famílies d'aquests pobles des dels volts de 1600 fins a l'actualitat. Aquesta visió de conjunt permet fer-se una idea de diversos aspectes que van més enllà de noms i dates. A aquest respecte, la conferència farà especial èmfasi en la noció de casa pairal.

La conferencia se abrirá haciendo una exposición de lo que constituyó la nobleza en general durante el Antiguo Régimen, para encuadrar en ella a la nobleza titulada. Luego se analiza cuándo surge la nobleza titulada, sus diferencias con los cargos del duque, marqués, etc., durante la alta edad media; el significado etimológico de estas dignidades, y el momento de aparición de los títulos con el concepto honorífico que hoy tienen y sus características durante los primeros tiempos.
Continuará con la siguiente temática:
Los antecedentes y el origen de la Grandeza de España. Las categorías de personas que en diversas épocas han sido beneficiarias de títulos nobiliarios. Referencia a la distinción entre títulos nobiliarios y soberanos y se alude al caso específico de las antiguas baronías catalanas y valencianas. Cuál ha sido el procedimiento que se ha seguido para la concesión de los títulos. Algunos de los principales derechos y obligaciones de los Grandes y Títulos y se concluirá con la evolución de los títulos en el último siglo y medio hasta llegar al período actual.

Si entenem que la Genealogia és alguna cosa més que enfilar dades i dates en una tirallonga de noms, encara que ben filiats i encadenats, resulta obligat explicar les vides que hi ha darrera de cada nom. És aquí on entra en joc la tasca del biògraf, que sap que l'existència i gairebé tots els esdeveniments d'aquestes vides estan marcats per qüestions de parentiu i genealogia.

Aquesta serà una xerrada enfocada des d’una perspectiva subjectiva, la de la meva experiència en els arxius de Barcelona. Parlaré de la necessitat d’una pauta o metodologia per iniciar la recerca dels avantpassats, per tal de permetre’t avançar de forma més o menys ràpida i veraç. És a dir, de com començar la recerca, com organitzar-se, com verificar informació dubtosa, quins arxius visitar, què podem trobar, i finalment, però no menys important, quina actitud tenir davant els documents i davant les persones, els altres investigadors i els arxivers. En definitiva, un petit  passeig per alguns dels arxius de Barcelona, on caldrà també sentir la vostra experiència i vivències que de ben segur arrodoniran i completaran aquesta exposició.

"Les lloses sepulcrals: un recurs genealògic i heràldic vol fer arribar al públic en general la importància d'aquest testimoni escrit del nostre passat, com són les lloses sepulcrals. Si bé tothom pot tenir constància de la seva existència entrant a qualsevol de les esglésies del nostre territori, molts ignoren la seva rellevància, que va més enllà del seu caràcter de testimoni, ja que s’erigeixen com a vertaderes fonts per a la recerca històrica, genealògica, heràldica, filològica, epigràfica, socològica, demogràfica i de totes aquelles disciplines afins. I per apropar-nos-hi ho farem a través d’una breu anàlisi de les seves característiques i de diversos exemples concrets, molts dels quals de l’Alt Empordà”

I.- Principios y códigos morales caballerescos: La formación de los códigos de la Caballería: ideas aristocrático-guerreras, principios regio-vasalláticos y virtudes eclesiástico-religiosas.  El valor, la rectitud, la benevolencia, la cortesía, el honor, la lealtad y la verdad. Revitalización y actualización de los principios de la Caballería.
II.- Ceremoniales Caballerescos: La investidura caballeresca y su sentido religioso y sacramental. La simbología de los elementos propios de la investidura.
III.- La recepción en las Ordenes Caballerescas y Corporaciones Nobiliarias:  Ceremoniales de la Orden del Temple, del Hospital de San Juan, de la Orden del Santo Sepulcro, de los Caballeros Teutónicos, de la Orden del Toisón de Oro y de las 4 Ordenes MilitaresEspañolas.  Ceremoniales de Corporaciones Nobiliarias Españolas. Un ritual caballeresco laico de fines del siglo XVII: Barcelona 1675.

La transferència de les competències sobre escuts i banderes municipals del Ministeri de l’Interior al departament corresponent de cada comunitat autònoma ha generat una dinàmica nova en el procés de dotació de símbols, però també en l’interés de les poblacions per gaudir-ne d’una identificació heràldica escaient.
Però eixa pròpia dinàmica ha generat diverses formes i condicions, segons les disposicions de cada autonomia, que enriquint l’heràldica plantegen igualment una sèrie de problemes que propicien una atenció popular per l’heràldica com probablement no havíem advertit en anys.

La conferència pretén ser testimoni, a través de diverses publicacions de la biblioteca d'un bibliòfil, la interrelació existent entre l’heràldica, la genealogia i la bibliofília.

Una pincelada breve acerca de la colección de elementos emblemáticos existente en la Casa-Museo Ric, perteneciente al VI barón de Valdeolivos. En primer lugar brevemente abordaremos sobre la vida y la obra de don Francisco de Otal, así como de su significado en la Heráldica, la Genealogía y la emblemática, en general, de Aragón. En segundo lugar, comentar acerca de la composición de la colección señalando y describiendo sucintamente las diversas partes de que consta, parándonos un poco más en la parte de la Sigilografía, tanto en el grupo de matrices, cuanto en el de reproducciones de sellos; por fin, y dentro de éste último grupo, el de las reproducciones sigilográficas, hablaremos más extensamente, acerca de las reproducciones de sellos archiepiscopales y episcopales catalanes.

Al llarg del segle XII bona part de l'Europa feudal va viure una veritable "revolució antroponímica": el pas del nom simple de les persones, a un nom doble format per un nom personal o de fonts, i un cognom. Aquest procés també va donar-se a Catalunya i la gran majoria dels cognoms posteriors foren creats entre els segles XII i XIII en base a diversos criteris: noms de fonts, malnoms, topònims, advocacions religioses, oficis, etc.
Per això, en produir-se el gran moviment repoblador de Mallorca i València a meitat del segle XIII, molta d'aquella gent portava cognoms molt "joves", que podien remontar-se a una o dues generacions. A més, amb la migració, molts prengueren un nou cognom: el del seu poble d'origen, per la qual cosa, amb l'estudi de l'antroponímica de Catalunya del segle XIII podem estudiar el procés de poblament de les Balears i el País Valencià medievals.

La presentació del Seminari permanent de Paleografia de la nostra Societat, el qual està duent a terme l'anàlisi i transcripció d'un paradigmàtic arxiu patrimonial català. Un brevíssim esboç d'allò que s'entén per Paleografia i la seva importància cabdal com a eina inexcusable per a la investigació seriosa, tant en Genealogia com en qualsevol altre camp.  L'exposició dels pergamins del Mas Bulló dins del seu entorn geogràfic, històric, numismàtic, jurídic, religiós, econòmic, cultural, ètico-moral, etc. 

La figura de Pere Ignasi Ferrer (Fortià, 1588 - Madrid, 1641) serà emprada per explicar l'ascens social de pagesos grassos i mercaders a l'Empordà de la primera meitat del segle XVII. Les seves múltiples facetes el converteixen en un exemple perfecte per mostrar l'ascens social d'un fill de pagesos benestants a la noblesa, a l'administració del comtat d'Empúries i a l'exèrcit de la monarquia hispànica. A banda d'aquests aspectes, es farà èmfasi en el paper social d'aquests personatges a les petites localitats empordaneses, en el cas de Pere Ignasi el municipi de Fortià; i les estratègies familiars que Pere Ignasi teixí per tal de confirmar l'ascens social en la generació dels seus fills amb famílies nobles de la ciutat de Girona. Finalment, s'analitzarà el seu paper a la plaça de Roses, així com el seu exili i mort a Madrid després d'una llarga malaltia i la pèrdua de tots els seus béns enmig de l'esclat de la Guerra dels Segadors.

La conferència es basarà en la realització del diccionari heràldic a partir dels escuts que es troben en el Nobiliari Català de Fèlix Domènech i Roura i posarà l’accent en tres aspectes principals:
Exposar la necessitat de comptar amb estudis semblants, tant per facilitar la feina de recerca i reconeixement del nostre patrimoni heràldic, com per poder emprendre’n d’altres que permetin caracteritzar-lo i comparar-lo amb el de països on aquest estudi està més arrelat. 
Presentar els resultats quantitatius i la prevalència que hi tenen determinades figures: sense pretendre que es puguin generalitzar, semblen prou significatius, atesa la diversitat de fonts a què ha recorregut Domènech i Roura i la rigorosa metodologia que hi ha esmerçat.
Estimular la participació de més persones interessades en la disciplina a partir de l’experiència personal viscuda: no calen coneixements previs de més nivell que els elementals per emprendre l’aventura, i això es demostrarà per mitjà d’exemples dels materials i les tècniques utilitzades, que des del context actual es poden qualificar de rudimentàries.

La immigració occitana és un dels fonaments de la història demogràfica de la Catalunya moderna. Després de l'hemorràgia de la baixa edat mitjana i d'una època contemporània amb alts i baixos per la població catalana, la millor solució a les necessitats de mà d'obra va ser la de la immigració. Els occitans eren els forasters de sempre. Sovint treballadors temporers en aquell moment després d'ahver estat presents en capes més altes de la societat local als segles medievals, van tapar de mica en mica els buits poblacionals dels segles XVI i XVII. Es van trobar en tots els racons de Catalunya amb més o menys intensitat i la seua integració va ser possible gràcies als casaments i ben entès la seua proximitat lingüística. Fora dels prejudicis que acompanyanen els exèrcits vinguts del nord de la frontera, els anomenats "francesos" o "gavatxos" van tenir un paper cabdal en la recuperació de la viltalitat demogràfica del país. Provenien de llocs ben determinats del sud del regne de França, una Occitània més aviat del camp i de la muntanya, llenguadociana, gascona o alvernesa més que de la ciutat, mediterrània o provençal.